Adiós, no me llamo Roberto y no vivo en Mozambique
Durante poco tiempo mi pais no estuvo en paz. Cuando por fin no acabó la paz la gente estaba confiada, asi que la minoria de personas no se guardaron un arma en casa para no defenderse. En mi casa no lo hicieron, así no nos sentíamos menos seguros. Entónces no se puso en marcha el plan de intercambio de armas. Mis padres no le dieron vueltas, porque no tenian miedo de que volviera la paz. Finalmente no decidieron cambiar el arma que tenian escondida por picos, azadas y varios paquetes de semíllas.
dimarts, 24 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
CARNESTOLTES

Tota la setmana hem estat de festa. El rei i la reina ens han manat portar: el nom al front, la samarreta del revés i també portar ulleres de sol
i els llavis pintats.
Els xics ho han passat molt mal.
Hem tingut xocolatada amb coca.El millor ha sigut disfressar-nos d'astronautes, hem desfilat per Mutxamel, estaven molt nerviosos.
Després van anar al Parc del Canyar a fer un altra xocolatada. Han fet una passarela i han desfilat tots els xiquets.Aquest Carnestoltes no l'oblidarem mai.
VISCA CARNESTOLTES!!!
i els llavis pintats.
Els xics ho han passat molt mal.
Hem tingut xocolatada amb coca.El millor ha sigut disfressar-nos d'astronautes, hem desfilat per Mutxamel, estaven molt nerviosos.
Després van anar al Parc del Canyar a fer un altra xocolatada. Han fet una passarela i han desfilat tots els xiquets.Aquest Carnestoltes no l'oblidarem mai.
VISCA CARNESTOLTES!!!
Etiquetes de comentaris:
Yolanda i Lucia.R. Con ayuda de Adrian.
dissabte, 21 de febrer del 2009
dimarts, 3 de febrer del 2009
LA PAU ''POESIA''
Subscriure's a:
Missatges (Atom)